L’agència catalana de l’aigua sanciona a la Cooperativa Agropecuària de Guissona (CAG)
L’ajuntament de Guissona ha rebut la comunicació de l’ACA, per la qual s’informa que es sanciona a la Cooperativa Agropecuària de Guissona per abocaments d’aigües residuals en condicions inadeqüades a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Guissona.
En el seu moment, el regidor d’IpG-EPM, Joan Audet, va denunciar aquest fet davant del govern municipal presidit per l’actual alcalde en funcions, Sr.Cosconera, però el govern local de Guissona va inhibir-se d’aquesta responsabilitat i no va voler exercir la seua obligació de sancionar la CAG pels esmentats abocaments irregulars a la xarxa pública d’aigües residuals. Front aquesta actitud poc responsable, el regidor Joan Audet va presentar personalment la denúncia a l’Agència Catalana de l’Aigua, motiu pel qual varen realitzar-se inspeccions durant el darrer trimestre de 2006, cosa que va donar com a resultat un informe tècnic que considera provades les acusacions i les corresponents sancions que recentment s’han comunicat a les parts.
L’instructor del cas, considera provada la comissió d’una infracció administrativa de caràcter greu, tipificada a l’article 57.3 del decret legislatiu 3/2003 de 4 de novembre en matèria d’aigües de Catalunya i va proposar una sanció de 11.611, 60 euros i una indemnització per la mateixa quantitat que finalment, vistes les al·legacions presentades per l’empresa ha quedat fixat definitivament en 6.010,13 euros de sanció i una indemnització d’11.611,60 euros, quantitat que la CAG haurà de fer efectiva a l’ACA.
ATESES LES CIRCUMSTÀNCIES OCORREGUDES, EL REGIDOR JOAN AUDET VOL DENUNCIAR:
1/ LA PASSIVITAT DEL GOVERN MUNICIPAL DE GUISSONA DAVANT D’AQUESTA IRREGULARITAT MEDIAMBIENTAL DE LA CAG.
2/EL PERJUDICI ECONÒMIC DEL MUNICIPI (6.010,13 euros + 11.611 euros) AL HAVER RENUNCIAT A LA SEUA CAPACITAT SANCIONADORA, EN BENEFICI DE L’ACA, QUI ÉS QUI FINALMENT S’EMBOSSARÀ LES ESMENTADES QUANTITATS CORRESPONENTS A LA SANCIÓ.
dilluns, 21 / maig / 2007
dijous, 17 / maig / 2007
Joan Audet i Bordoll
Benvolguda veïna,
Benvolgut veí,
Quatre anys de regidor a l’ajuntament, treballant decididament pel progrés de la nostra vila, són la millor carta de presentació personal i, per extensió, de les dones i els homes que optaran amb mi a governar Guissona durant el proper mandat.
Si us dic que Guissona i la seua gent són el pal de paller del meu ideari, entendreu molt millor la meua manera compromesa -de vegades agosarada- de fer les coses, com a resposta davant les injustícies, les irregularitats i les mancances que han caracteritzat la gestió del govern sortint.
En el darrer període municipal s’ha fet sentir amb força la nostra veu, per proposar solucions a problemes cabdals com són els relacionats amb la Sanitat (servei d’assistència sanitària les 24 hores), l’abastiment i ús sostenible de l’aigua, la contaminació industrial, les antenes de telefonia i de TV al casc urbà, la seguretat ciutadana, l'urbanisme i la mobilitat, l'habitatge protegit, i, en general, per donar respostes satisfactòries a les mancances que tant condicionen la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes de totes les edats.
El proper 27 de maig la gent de Guissona decidirem qui volem que governi el nostre ajuntament; decidirem si ja ens va bé un model basat en el continuisme o, ben al contrari, si el que cal és un canvi tranquil i responsable, que situï Guisso-na a la primera línia de la modernitat, superant esquemes socials ancorats encara en el caciquisme més tronat.
Si hem aconseguit tantes coses des de la sempre difícil oposició, t'imagines tot allò que podem arribar a fer des del govern? Volem una vila sense contaminació, amb uns carrers més amables, nets i segurs, amb més parcs i espais pel lleure i per l'esport. Una Guissona amb un model econòmic i urbà sostenible, que no especuli amb el territori i encara menys el destrueixi; una vila sense pobresa ni exclusions, que garanteixi drets i benestar per a tothom i que, sota el respecte a la diversitat, possibiliti la millor convivència entre els ciutadans de sempre i els nouvinguts.
Dóna’ns el teu suport i veuràs com, des de l'honestedat i la transparència que ens caracteritza, serem capaços de liderar el canvi social, medi ambiental i cultural que necessita la nostra vila per progressar; Ajuda'ns, junts reciclarem la política municipal de Guissona,
Joan Audet i Bordoll
Candidat a l'alcaldia per IpG-EPM
Benvolgut veí,
Quatre anys de regidor a l’ajuntament, treballant decididament pel progrés de la nostra vila, són la millor carta de presentació personal i, per extensió, de les dones i els homes que optaran amb mi a governar Guissona durant el proper mandat.
Si us dic que Guissona i la seua gent són el pal de paller del meu ideari, entendreu molt millor la meua manera compromesa -de vegades agosarada- de fer les coses, com a resposta davant les injustícies, les irregularitats i les mancances que han caracteritzat la gestió del govern sortint.
En el darrer període municipal s’ha fet sentir amb força la nostra veu, per proposar solucions a problemes cabdals com són els relacionats amb la Sanitat (servei d’assistència sanitària les 24 hores), l’abastiment i ús sostenible de l’aigua, la contaminació industrial, les antenes de telefonia i de TV al casc urbà, la seguretat ciutadana, l'urbanisme i la mobilitat, l'habitatge protegit, i, en general, per donar respostes satisfactòries a les mancances que tant condicionen la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes de totes les edats.
El proper 27 de maig la gent de Guissona decidirem qui volem que governi el nostre ajuntament; decidirem si ja ens va bé un model basat en el continuisme o, ben al contrari, si el que cal és un canvi tranquil i responsable, que situï Guisso-na a la primera línia de la modernitat, superant esquemes socials ancorats encara en el caciquisme més tronat.
Si hem aconseguit tantes coses des de la sempre difícil oposició, t'imagines tot allò que podem arribar a fer des del govern? Volem una vila sense contaminació, amb uns carrers més amables, nets i segurs, amb més parcs i espais pel lleure i per l'esport. Una Guissona amb un model econòmic i urbà sostenible, que no especuli amb el territori i encara menys el destrueixi; una vila sense pobresa ni exclusions, que garanteixi drets i benestar per a tothom i que, sota el respecte a la diversitat, possibiliti la millor convivència entre els ciutadans de sempre i els nouvinguts.
Dóna’ns el teu suport i veuràs com, des de l'honestedat i la transparència que ens caracteritza, serem capaços de liderar el canvi social, medi ambiental i cultural que necessita la nostra vila per progressar; Ajuda'ns, junts reciclarem la política municipal de Guissona,
Joan Audet i Bordoll
Candidat a l'alcaldia per IpG-EPM
Sóc com soc
GUISSONA: SÓC COM SÓC
Entenc que a algú no agradi la meua manera planera i directa de fer política; entenc que de vegades l’apassionament amb el que faig les meues propostes o crítiques puguin aixecar ampolles a gent de pell fina –políticament parlant-. El que no comparteixo són alguns dels arguments que es donen per desqualificar la meua manera de fer les coses.
M’acusen de populisme, de fer política mediàtica, de treure el debat municipal fora de les parets del consistori i de dur-lo als mitjans de comunicació. En contra del que algú diu, aquesta manera de fer les coses no respon solament a una qüestió d’estil, va molt més enllà, es la meua manera d’intentar que la gent visualitzi que la política local, la que ens afecta més de prop, demana participació i corresponsabilitat, i que ambdues no són possibles sense que la informació arribi més enllà del clos que delimiten les parets de l’ajuntament.
La meua aposta passa per treure a la llum i airejar, sempre que calgui, (...i no cada 4 anys com alguns) els temes que interessen a la gent. Penso que un dels grans errors de la nostra encara jove democràcia rau en treballar sempre de portes endins, sense propiciar prou la participació ciutadana en la planificació i presa de les decisions de govern dels municipis. Llavors, fent les coses així, quin sentit té tanta “plorameca” quan la gent dona l’esquena a la política i als polítics? Quin sentit té parlar de desinterès i/o de baixa participació quan la gent va a votar? Potser encara hi ha algú que pensa que es canviarà aquesta tendència si no es varia la manera de fer la política?
La democràcia de debò és aquella que es practica dintre i fora de les institucions, als despatxos i també als carrers. No hi ha excusa perquè polítiques de proximitat no puguin fer-se amb la màxima participació dels veïns i veïnes, però perquè això sigui factible, cal un entrenament, uns hàbits, uns canals de participació i, sobre tot, informació puntual i transparent de tot allò que “es cuina”. En aquest sentit, fins i tot els meus adversaris polítics haurien d’agrair el meu esforç per apropar el debat sobre la gestió municipal a la gent, encara que entenc que els resulti difícil admetre-ho, com també entenc que critiquin la meua manera agosarada de dir i fer les coses; tot plegat ho dono per bo ...malgrat que de tant en tant em toqui el rebre.
De vegades -com tothom que pren decisions arriscades- m’equivoco, però també és ben cert, que sense risc no hi ha canvis, ni progrés, solament hi ha conservadorisme, ....immobilisme. Que ningú em demani que sigui “políticament correcte”, que no provoqui, i que em limiti a parlar de política a les reunions i plenaris municipals: sóc com sóc! Quan m’adreço a la gent mitjançant cartes, fullets informatius, diaris i altres mitjans de comunicació, ho faig amb la saludable intenció d’apropar la política als ciutadans, de provocar reaccions (el pitjor enemic de la democràcia és la indiferència).
Si alguna vegada “m’he passat de frenada” demano excuses a qui hagi pogut ofendre, tanmateix, això no canviarà el meu tarannà i encara menys la meua concepció d’allò que he de fer com a càrrec electe a l’oposició: “fer un seguiment dia a dia de la realitat del municipi, fer-ne la meua interpretació i explicar-la als conciutadans”, atès que són aquests i ningú més, els que -al cap i a la fi- han de jutjar la bondat del meu treball com a regidor.
Entenc que a algú no agradi la meua manera planera i directa de fer política; entenc que de vegades l’apassionament amb el que faig les meues propostes o crítiques puguin aixecar ampolles a gent de pell fina –políticament parlant-. El que no comparteixo són alguns dels arguments que es donen per desqualificar la meua manera de fer les coses.
M’acusen de populisme, de fer política mediàtica, de treure el debat municipal fora de les parets del consistori i de dur-lo als mitjans de comunicació. En contra del que algú diu, aquesta manera de fer les coses no respon solament a una qüestió d’estil, va molt més enllà, es la meua manera d’intentar que la gent visualitzi que la política local, la que ens afecta més de prop, demana participació i corresponsabilitat, i que ambdues no són possibles sense que la informació arribi més enllà del clos que delimiten les parets de l’ajuntament.
La meua aposta passa per treure a la llum i airejar, sempre que calgui, (...i no cada 4 anys com alguns) els temes que interessen a la gent. Penso que un dels grans errors de la nostra encara jove democràcia rau en treballar sempre de portes endins, sense propiciar prou la participació ciutadana en la planificació i presa de les decisions de govern dels municipis. Llavors, fent les coses així, quin sentit té tanta “plorameca” quan la gent dona l’esquena a la política i als polítics? Quin sentit té parlar de desinterès i/o de baixa participació quan la gent va a votar? Potser encara hi ha algú que pensa que es canviarà aquesta tendència si no es varia la manera de fer la política?
La democràcia de debò és aquella que es practica dintre i fora de les institucions, als despatxos i també als carrers. No hi ha excusa perquè polítiques de proximitat no puguin fer-se amb la màxima participació dels veïns i veïnes, però perquè això sigui factible, cal un entrenament, uns hàbits, uns canals de participació i, sobre tot, informació puntual i transparent de tot allò que “es cuina”. En aquest sentit, fins i tot els meus adversaris polítics haurien d’agrair el meu esforç per apropar el debat sobre la gestió municipal a la gent, encara que entenc que els resulti difícil admetre-ho, com també entenc que critiquin la meua manera agosarada de dir i fer les coses; tot plegat ho dono per bo ...malgrat que de tant en tant em toqui el rebre.
De vegades -com tothom que pren decisions arriscades- m’equivoco, però també és ben cert, que sense risc no hi ha canvis, ni progrés, solament hi ha conservadorisme, ....immobilisme. Que ningú em demani que sigui “políticament correcte”, que no provoqui, i que em limiti a parlar de política a les reunions i plenaris municipals: sóc com sóc! Quan m’adreço a la gent mitjançant cartes, fullets informatius, diaris i altres mitjans de comunicació, ho faig amb la saludable intenció d’apropar la política als ciutadans, de provocar reaccions (el pitjor enemic de la democràcia és la indiferència).
Si alguna vegada “m’he passat de frenada” demano excuses a qui hagi pogut ofendre, tanmateix, això no canviarà el meu tarannà i encara menys la meua concepció d’allò que he de fer com a càrrec electe a l’oposició: “fer un seguiment dia a dia de la realitat del municipi, fer-ne la meua interpretació i explicar-la als conciutadans”, atès que són aquests i ningú més, els que -al cap i a la fi- han de jutjar la bondat del meu treball com a regidor.
Entrevista Jairo Serrano
Digues un parell de qüestions que et preocupin especialment
L’excessiva especulació immobiliària i la insuficiència d’una oferta cultural i lúdica de qualitat.
Sobre la primera qüestió, opino que la millor manera d’aturar aquest problema (que tant afecta a les economies de les persones amb menys recursos), passa per promoure polítiques municipals que possibilitin la sortida al mercat de pisos socials de compra i lloguer a preus assequibles. Nosaltres impulsarem que fins un 40% dels nous habitatges responguin a aquesta necessitat.
I sobre la integració dels immigrants, ....creus que Guissona pot assimilar un creixement demogràfic com el que s’està produint en l’actualitat ?
La resposta és SI! Encara que algú pugui pensar el contrari, Guissona pot assumir aquest creixement. El que ens està passant té un paral·lelisme amb el que anteriorment ja han viscut altres pobles i ciutats; la història ens diu que en un moment o altre, altres llocs han experimentat una explosió demogràfica com la nostra i que ho han sabut resoldre de manera que finalment els ha significat un enriquiment social, econòmic i cultural. És clar que perquè el resultat sigui el desitjat, cal un procés d’integració que vagi més enllà de fer un dia de “Teranga” o un “Mercat Intercultural”, s’han de planificar unes línies de treball correctes, que siguin transversals en tots els camps de la gestió municipal (educació, esport i cultura, sanitat i serveis socials, treball...) de manera que més aviat que tard, tots els nouvinguts es sentin integrats en la forma de ser i de viure dels guissonins i guissonines. Altrament, cal pensar que les conductes de risc d’aquests col·lectius de gent, normalment van associades a la creació de “ghettos”, per tant, la millor prevenció al respecte, passa per no tancar-los les portes, per ajudar-los a integrar-se en aquest món nostre tan complex.
Com veus la situació laboral a Guissona?.
Malauradament hi ha poca diversitat d’oferta; a tothom no li agrada treballar en un escorxador, ser ferrer o paleta. El nostre programa contempla la necessitat d’implantació de noves activitats econòmiques al poble, que evitin l’èxode d’aquelles persones que han de trobar fora el que segurament podrien haver trobar aquí, si des de l’ajuntament s’haguessin aplicat altres estratègies industrials i de promoció del comerç i el turisme.
Que et mou a presentar-te per a regidor a les properes eleccions municipals?
La voluntat d’ajudar “a fer poble” i el convenciment de que puc aportar moltes coses positives a la gestió municipal. Guissona necessita un canvi, aire nou; penso que juntament amb els altres membres de la meua candidatura farem possible que des d’un nou govern es desenvolupin els projectes i noves idees que tant necessita la nostra vila per no perdre el tren del segle XXI.
L’excessiva especulació immobiliària i la insuficiència d’una oferta cultural i lúdica de qualitat.
Sobre la primera qüestió, opino que la millor manera d’aturar aquest problema (que tant afecta a les economies de les persones amb menys recursos), passa per promoure polítiques municipals que possibilitin la sortida al mercat de pisos socials de compra i lloguer a preus assequibles. Nosaltres impulsarem que fins un 40% dels nous habitatges responguin a aquesta necessitat.
I sobre la integració dels immigrants, ....creus que Guissona pot assimilar un creixement demogràfic com el que s’està produint en l’actualitat ?
La resposta és SI! Encara que algú pugui pensar el contrari, Guissona pot assumir aquest creixement. El que ens està passant té un paral·lelisme amb el que anteriorment ja han viscut altres pobles i ciutats; la història ens diu que en un moment o altre, altres llocs han experimentat una explosió demogràfica com la nostra i que ho han sabut resoldre de manera que finalment els ha significat un enriquiment social, econòmic i cultural. És clar que perquè el resultat sigui el desitjat, cal un procés d’integració que vagi més enllà de fer un dia de “Teranga” o un “Mercat Intercultural”, s’han de planificar unes línies de treball correctes, que siguin transversals en tots els camps de la gestió municipal (educació, esport i cultura, sanitat i serveis socials, treball...) de manera que més aviat que tard, tots els nouvinguts es sentin integrats en la forma de ser i de viure dels guissonins i guissonines. Altrament, cal pensar que les conductes de risc d’aquests col·lectius de gent, normalment van associades a la creació de “ghettos”, per tant, la millor prevenció al respecte, passa per no tancar-los les portes, per ajudar-los a integrar-se en aquest món nostre tan complex.
Com veus la situació laboral a Guissona?.
Malauradament hi ha poca diversitat d’oferta; a tothom no li agrada treballar en un escorxador, ser ferrer o paleta. El nostre programa contempla la necessitat d’implantació de noves activitats econòmiques al poble, que evitin l’èxode d’aquelles persones que han de trobar fora el que segurament podrien haver trobar aquí, si des de l’ajuntament s’haguessin aplicat altres estratègies industrials i de promoció del comerç i el turisme.
Que et mou a presentar-te per a regidor a les properes eleccions municipals?
La voluntat d’ajudar “a fer poble” i el convenciment de que puc aportar moltes coses positives a la gestió municipal. Guissona necessita un canvi, aire nou; penso que juntament amb els altres membres de la meua candidatura farem possible que des d’un nou govern es desenvolupin els projectes i noves idees que tant necessita la nostra vila per no perdre el tren del segle XXI.
Acudits amb Iniciativa
La secció Guissonejant va nàixer amb la voluntat de reforçar visualment i de manera irònica alguns dels temes d’actualitat que han anat succeint a la nostra vila.
Com pot observar-se en els dos dibuixos superiors, la problemàtica de l’aigua ha estat un tema fonamental:
Un dels dibuixos denuncia obertament el fet que els veïns de Guissona haguessin de pagar l’aigua domèstica, malgrat que aquesta els arribà (no potable) bruta i pudenta durant diversos períodes de temps entre 2004 i 2006.
El següent planteja la poca idoneïtat medi ambiental, que suposa fer un camp de golf en una comarca en la que les reserves d’aigua són escasses, i ironitza sobre el fet que mentre anem mancats d’aigua per a les nostres cases, un lloc de lleure com el camp de golf de Massoteres pot mantenir unes instal·lacions ambientalment tan poc sostenibles.
Finalment, la vinyeta nova que la secció presenta avui, fa broma d’una realitat ja denunciada:
la prepotència dels vigilants municipals i el diferent raser que utilitzen a l’hora de gestionar uns conflictes o altres. La seua actuació pot ser titllada “d’excés de cel” en alguns casos menors, mentre que en altres prou importants i que afecten a la mobilitat per la vila de vehicles de gran tonatge, s’ha observat un nivell d’inhibició del tot injustificat.
Senyors vigilants, ....al servei de qui estan?
Com pot observar-se en els dos dibuixos superiors, la problemàtica de l’aigua ha estat un tema fonamental:
Un dels dibuixos denuncia obertament el fet que els veïns de Guissona haguessin de pagar l’aigua domèstica, malgrat que aquesta els arribà (no potable) bruta i pudenta durant diversos períodes de temps entre 2004 i 2006.
El següent planteja la poca idoneïtat medi ambiental, que suposa fer un camp de golf en una comarca en la que les reserves d’aigua són escasses, i ironitza sobre el fet que mentre anem mancats d’aigua per a les nostres cases, un lloc de lleure com el camp de golf de Massoteres pot mantenir unes instal·lacions ambientalment tan poc sostenibles.
Finalment, la vinyeta nova que la secció presenta avui, fa broma d’una realitat ja denunciada:
la prepotència dels vigilants municipals i el diferent raser que utilitzen a l’hora de gestionar uns conflictes o altres. La seua actuació pot ser titllada “d’excés de cel” en alguns casos menors, mentre que en altres prou importants i que afecten a la mobilitat per la vila de vehicles de gran tonatge, s’ha observat un nivell d’inhibició del tot injustificat.
Senyors vigilants, ....al servei de qui estan?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
